PER QUÈ HEM DE LLEGIR CONTES AMB ELS NOSTRES FILLS?
PER QUÈ HEM DE LLEGIR CONTES AMB ELS NOSTRES FILLS?
Els contes, narracions més o menys fantàstiques, normalment agraden i entusiasmen a tots els nens i nenes des de ben petits, abans inclús de que pugin parlar. Molts pares i mares comenten “cada dia vol que li expliqui un conte”, “només està quiet quan li explico el conte”... però, per què tenen els contes aquest poder ensisador i màgic?
Els contes permeten als nens somniar, fantasejar, deixar anar la seva imaginació, projectar el seu món personal; tot és possible en un conte. Coneixen personatges fantàstics bons i dolents, situacions increïbles, impensables en el món real, perilloses o romàntiques...
Malgrat l’argument i tipos de contes és incomptable, tots comparteixen un aspecte en comú: mantenen la mateixa estructura formal. Totes les narracions tenen un inici on es presenten els personatges, que ve precedit per una frase feta( hi havia una vegada, fa molts i molts anys...), el nus, o part central del conte on es produeixen els aconteixements, i dona entitat a la història i un desenllaç on es soluciona o es resol l’argumentació. Una altra frase feta finalitza el relat ( “ vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fost; plim, plam i ja hem arribat al final”...).
Aquesta estructura dels contes dona als nens seguretat perquè els hi permet anticipar situacions, esbrinar que s’acosta el final de la història, i els facilita el seu record i aprenentatge. També els hi apropa a la comprensió de la història perque poden seguir el fil argumenal. Són amés narracions amb un vocabulari proper al nen que facilita la seva comprensió, alhora que els hi enriquix en el seu desenvolupament lingüístic, tant pel que fa a l’augment de lèxic com d’estructures lingüístiques.
Si els contes són màgics per sí mateixos, més ho són quan es poden compartir amb un altre, germans, amics, pares... La relació afectiva, de complicitat que es crea entre el nen i l’adult durant la lectura de contes és una situació privilegiada, única en la que es reconeix una pauta ritualitzada d’intervencions que ve marcada per un joc de preguntes, respostes entre el nen i l’adult, molt enriquidora pel desenvolupament global del nen/a. Quan ens referim a la “lectura de contes”, estem parlan de situacions molt variades; des d’una explicació per part del pare/mare inventada a partir d’un fet puntual, d’un títol suggerent, ...amb acompanyament d’imatges visuals o sensa; fins la narració per part del nen suggerida per les imatges d’un conte o per la seva imaginació, fins la lectura textual, per part del nen/a o pare/mare...qualsevol activitat creada al voltant del conte és possitiva i enriquidora. També parlem de tot tipos de contes, des de contes populars tradicionals ( de fades, burlescs, de paràboles de la natura, narracions històriques), a contes d’autors coneguts, contes inventats ja siguin dels adults o dels nens.
Per tant, els contes són importants a nivell afectiu, perquè impliquen un moment de relació, d’intimitat entre els pares i els nens meravellós, a vegades difícil de trobar actualment pel poc temps que tenim per compartir amb els nostres fills els seus interessos i el seu món imaginari. També inclouen una funció a nivell social, doncs representen un mitjà de transmissió de valors, actituts i costums i, per últim se’ls hi reconeix una funció a nivell psicològic, com a un instrument de pensament, de creixement intelectual i lingüístic.
Només, doncs, animar a tots el pares i mares a seure una estoneta cada dia amb els seus fills/es i compartir aquests moments màgics, plens de fantasies i il.lusions mitjançant l’instrument privilegiat i ric
que és el llenguatge.
Dra. Esther Pertusa
Psicòloga-Logopeda
