Papis, tinc por!!! Com podem ajudar els nostres fills a fer front a les seves pors?

La por és una emoció més que conviu al costat de totes les altres emocions humanes. Sentir por, per tant, és normal i a més a més molt habitual en els més petits de la casa.

Per què tenen por els nostres fills? Com podem ajudar-los?

Aquesta emoció que a vegades genera tant de malestar, apareix en els nens quan es donen alguns elements evolutius normals:

•   L'aparició de la seva pròpia autonomia i independència. “Si vaig descobrint la meva autonomia, també descobreixo la meva vulnerabilitat…per tant, necessito estar al costat dels pares….”.

•     La percepció de poder perdre els marges de seguretat (perdre els pares o la seva atenció/ exclusivitat degut a l’aparició de germans, de canvis a la rutina familiar…).

Serà per això que ens demanaran tornar al llit patern, deixar la llum encesa durant la nit, o quedar-nos a la seva habitació mentre concilien la son. Apareixen les pors als passadissos foscos, als sorolls inesperats, als pallassos o bruixes i monstres. I com no, també els malsons!!

Com ajudem a mitigar aquest malestar?

•  1. Primer de tot, entenent que forma part d’un procés evolutiu i per tant, mantenint una posició davant del nen segura i reconfortant.

2.        Escoltar de forma acurada i afectiva com els nens expliquen o manifesten les seves pors.

3.        No ridiculitzar ni treure importància al que els nens expliquen...per ells és molt important!!!

4.      Acompanyar sempre que ens ho demanin...amb la intenció de que poc a poc i a mesura que vagi augmentant la seva seguretat i autoestima, aquesta demanda anirà remeten.

5.       Reforçar la seva autoestima, la seva sensació de competència...poc a poc...al seu ritme i amb paciència ensenyar les seves habilitats i vàlues.
6.      Generar i gaudir de rituals que donen seguretat i generen hàbits (per exemple per anar a dormir explicar conte, parlar del que farem al dia següent, la roba que ens posarem demà, qui em vindrà a busca a l’escola, etc).

7.      Generar un vincle únic i intransferible entre el nostre fill i nosaltres.

Una comunicació afectiva i plena de complicitat serà una dels millors antídots a les seves pors!!!

Elena Ramírez

               Psicòloga

GrupCERCLES